Guerra de Successió
Una mica d’història – cronologia comentada
Aquesta secció té per única finalitat fer un repàs general de la Guerra per la Successió de la Monarquia Hispànica. En cap cas pretenem fer-ne un relat exhaustiu. Els qui vulgueu aprofundir els vostres coneixements sobre el conflicte no tingueu mandra i submergiu-vos en la lectura d’algun o alguns dels llibres que us proposem a la bibliografia.
1700-1701 - Les causes del conflicte
Carles II, rei de remarcada incapacitat física i mental -a causa del matrimoni consanguini dels seus pares- mor sense descendència l’any 1700. Aquest fet genera un problema important: cal trobar successor per a l’imperi espanyol, el més extens del moment, i alhora evitar una hipotètica unió de les monarquies espanyola i francesa.
Malgrat que anglesos i francesos havien acordat la successió a favor de Josep Ferran d’Àustria i –en morir sobtadament aquest- de l’arxiduc Carles, fill de l’emperador Leopold I, els diplomàtics espanyols forcen el testament a favor del nét de Lluís XIV de França, Felip d’Anjou, de la casa de Borbó. En un primer moment França, Anglaterra i les Províncies Unides (actual Holanda) reconeixen el nou rei Felip V que, lògicament, és rebutjat pels austríacs.
A començaments del 1701, el creixent poder comercial francès, algunes especulacions sobre el dret de successió de Felip V vers la corona francesa i l’ocupació d’algunes fortaleses frontereres a Holanda provoquen que es formi una Gran Aliança: Anglaterra, Àustria i Holanda pretenen que el successor de la monarquia hispànica sigui l’arxiduc Carles. Els aliats s’enfronten a França, Espanya, Baviera, Portugal i Savoia.
1702 – Primers combats
Els primers combats es produeixen a Itàlia entre els francesos i els imperials. Aquests darrers, comandats pel Príncep Eugeni de Savoia, derroten successivament els exèrcits dels mariscals Catinat i Villeroi.
El general anglès Marlborough obté, sense suport holandès, algunes victòries als Països Baixos (l’actual Bèlgica). També el Príncep Eugeni s’oposa amb èxit als mariscals francesos Villeroi i Vendome.
Lluís de Baden, clarament superat en nombre, aconsegueix infringir greus baixes a l’exèrcit de Villars a la batalla de Friedlingen, abans d’haver de retirar-se.
1703 – Savoia i Portugal canvien de bàndol
Inicialment els francesos aconsegueixen alguns èxits, el més important el control d’Alsàcia, que els permeten d’amenaçar Viena.
L’any acaba sent favorable als Aliats, en canviar Savoia i Portugal de bàndol.
1704 – Ocupació de Baviera pels aliats. Captura de Gibraltar pels anglesos
La falta de cooperació entre els mariscals francesos Tallard i Marsin permet que Marlborough es desplaci d’Holanda a Baviera, s’uneixi a l’exèrcit del Príncep Eugeni i aconsegueixi una victòria decisiva a Blenheim, destruint l’exèrcit combinat franc-bavarès i capturant el mariscal Tallard. Les conseqüències són greus per a França, donat que Baviera és ocupada pels Aliats.
Intent fracassat de capturar Barcelona per part dels Aliats. Uns 350 miquelets s'embarquen als vaixells anglo-holandesos.
Les esquadres anglesa i francesa s’enfronten a la Batalla Naval de Màlaga.
Els anglesos capturen Gibraltar. Desembarcament i combat dels miquelets que anaven a la flota.
1705 – La Corona d’Aragó pren partit per Carles d’Àustria
Marlborough a Holanda i Eugeni al Nord d’Itàlia obtenen modestes victòries, capturant algunes ciutats i fortaleses. Fins i tot Eugeni és derrotat per Vendome al setge de Cassano.
A Catalunya les autoritats filipistes imposen la seva política centralista, violant sovint les lleis del Principat. A poc a poc s’estén un corrent de simpatia cap a la causa de l’arxiduc Carles.
El juny, austriacistes catalans i anglesos signen el pacte de Gènova en què, a canvi de la participació dels primers al bàndol dels aliats, Anglaterra es compromet a proveir-los d’armes i tropes, i garanteix que Catalunya no perdrà les seves Constitucions, sigui quin sigui el resultat de la guerra.
El novembre l’arxiduc Carles entra a Barcelona i els catalans el reconeixen com el seu rei. València, Aragó i Mallorca també es decanten a favor dels aliats.
1706 – França perd el Milanesat i els Països Baixos
Eugeni es revenja de Vendòme amb una gran victòria a Torí que provoca l’expulsió dels francesos del Milanesat.
Al maig Marlborough esclafa l’exèrcit de Villeroi a la batalla de Ramillies i tot seguit ocupa Brussel·les, Bruges i Ambers i la pràctica totalitat dels Països Baixos.
Felip V intenta reconquerir Barcelona, però la presència de la flota anglesa fa que hagi de renunciar i fugir, patint importants pèrdues.
1707 – València i Aragó perden els seus furs
A prop del Regne de València, a la batalla d’Almansa, els Aliats són derrotats. Les tropes borbòniques ocupen els Regnes d'Aragó i València i aboleixen els seus Furs.
1708 – França obligada a negociar la pau
1709 – Taules a Malplaquet
1710 – La darrera oportunitat
1711 – Muden els daus: mort sobtada de Josep I, emperador d’Àustria
Batalla de Prats de Rei a l'Anoia i setge de Cardona per part dels borbònics.
1712 – S’inicien les converses de pau a Utrecht. La traïció anglesa.
1713 – Els Tractats d’Utrecht: Catalunya es queda sola.
L’onze d’abril de 1713 se signen els Tractats de pau entre França, Espanya i Anglaterra. Àustria no signa, però es compromet a evacuar les tropes Imperials de Catalunya.
1714 – Tractats de Rastatt i Baden: la fi de l’esperança.
El sis de març de 1714 França i l’Imperi signen, a Rastatt, l’alto el foc.
El set de setembre de 1714 se signa el tractat de Baden: s’acaba tota esperança per Catalunya.
Mort de la reina Anna d'Anglaterra.
Mort de Lluís XIV un cop ja acabada la guerra.
La campanya catalana de 1713-14: el Setge de Barcelona
Immediatament cessen les hostilitats entre els exèrcits borbònics i imperials. Aquests darrers, d’amagat dels catalans, pacten en el "Conveni de l'Hospitalet" el lliurament de les places fortes a l’exèrcit de Felip V. Paral·lelament als preparatius de l’evacuació del Principat, el general Starhemberg comença a dissoldre els regiments catalans –tant regulars com miquelets- a fi de minar la possible resistència a l’ocupació.
La Junta de Braços decideix, després de moltes deliberacions, continuar la guerra tot proclamant la resistència a ultrança. Immediatament es crea l’Exèrcit Català, que compta inicialment amb les restes dels Regiments de la Diputació i de la Ciutat i alguns regiments de miquelets dispersos pel país. Tot i així les forces catalanes aconsegueixen controlar Castellciutat i Cardona, mentre que fracassen els intents d’ocupar Tarragona i Hostalric.
Les forces castellanes avancen imparables pel territori català i a finals de juliol de 1713 el duc de Pòpuli inicia el setge de Barcelona. S’estableix, també, un bloqueig naval a la ciutat, que sovint serà esquivat per naus de Mallorca que proveiran els barcelonins de municions i queviures. L’estat de les defenses és força precari. Les superposicions i pedaços afegits a la muralla vella no cobreixen tota la seva cortina. A més, els nombrosos atacs rebuts en els darrers anys han creat desperfectes, no reparats del tot. Algunes parts encara són de terra, com el baluard de Santa Clara.
Tot i així, Antoni de Villarroel aconsegueix en poc temps aixecar i entrenar fins a 5 Regiments regulars d’infanteria i 4 de cavalleria.
El juliol del 1714 assumeix el comandament de l’exèrcit borbònic el duc de Berwick que, amb noves tropes, suma una força de 40000 homes davant d’una ciutat amb poc més de 6000 combatents...
La batalla del baluard de Santa Clara
La batalla de l’onze de setembre.
La campanya catalana de 1713-14: el Front Exterior
Un capítol força desconegut de la Guerra per la Successió el constitueixen les accions militars dutes a terme a l’exterior de la capital catalana durant el setge del 1713-14. Aquestes accions tenien com a missió distreure forces del setge, tot dificultant les comunicacions i proveïments de l’enemic. En última instància, es pretenia reclutar prou forces per a trencar el cordó de setge i reforçar Barcelona.
La resistència de Cardona i Castellciutat.
Els aixecaments populars per les Quinzenades.
L’expedició del Diputat Militar.
Les batalles: Talamanca, Arbúcies, Balsareny, Montblanc...
La capitulació de Cardona el 18 de setembre.
1715 – La caiguda de Mallorca, Eivissa i Formentera
Mallorca es rendeix després d’escassos combats.
Eivissa i Formentera juren obediència a Felip V.
L’exili, la repressió, la resistència ...
L’exili austriacista.
La repressió.
Els Decrets de Nova Planta.
La resistència. Els darrers miquelets. Carrasclet.
Guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V
Signatura de la Pau de Viena el 1725, entre Carles III (com a Emperador Carles VI) i Felip V.
Alliberament dels darrers presoners Austriacistes.
Bibliografia bàsica
Us recomanem una selecció de llibres que tracten sobre el
conflicte
· La guerra de Successió i els setges de
Barcelona (1697-1714)
Josep M. Torras i Ribé
Rafael Dalmau, Editor – 1999
· Història Militar de Catalunya – Vol. III
– La defensa de la Terra
Francesc Xavier Hernández
Rafael Dalmau, Editor – 2003
· L’Onze de setembre
Santiago Albertí
Albertí, editor SL – 2006
· Catalunya durant la Guerra de Successió
(3 volums)
Varis autors
Ara Llibres - 2006
· Cronologia
– Guerra de Successió (1705-1714)
Maria Antònia Martí Escayol
Generalitat de Catalunya – 2006
· Almansa 1704 – Després de la batalla
Joan F. Mira
Edicions Bromera – 2006
· Barcelona 1714 – L’Onze de Setembre
(còmic)
Oriol Garcia i Quera
Editorial Casals, SA – 2002
· L’exili austriacista (1713-1747) (2
volums)
Agustí Alcoberro
Pagès Editors – 2007
· Almenar 1710
Xavier Rubio
Llibres de Matrícula – 2007
amb la col·laboració de:
