Joan Vilar i Ferrer, nat a Gaià a mitjan segle XVII i veí de Manresa, era coronel de fusellers des del 1707. El 1710 rebé la patent per aixecar el seu propi regiment, que com era usual en aquella època rebé el nom del seu coronel. El novembre i desembre del 1711 el regiment comptava amb 180 homes i destacà en els atacs a les tropes borbòniques que mantenien el setge a Cardona: en tres topades amb els francesos a la vora de Navès, els feren 314 presoners.

El 13 de novembre de 1713, ja declarada la Guerra a Ultrança, molts dels efectius del regiment s’integraren al Regiment de Sant Vicenç Ferrer i el mateix Joan Vilar en fou nomenat coronel. El 8 de febrer de 1714 Vilar va passar a la lluita exterior amb una part important dels seus homes, recuperant el nom de Regiment de Joan Vilar i Ferrer. A Barcelona restaren altra part d’homes enquadrats en el Sant Vicenç Ferrer sota el comandament del coronel Josep Ortiz.

El contingent del Coronel Vilar i Ferrer, es posà sota les ordres del Marquès del Poal; cap de la lluita a l’exterior de Barcelona, el qual li encomanà vetllar l’àrea de Manresa, Berga i Cardona de les escomeses Borbòniques. El 14 de juny de 1714 el regiment comptava amb 108 homes. El 13 i 14 d’agost tingueren un paper destacat en la batalla de Talamanca. Finalment, el regiment capitulà el 18 de setembre de 1714 a Cardona.

Al llarg del 1714, com a Regiment de Sant Vicenç Ferrer; sota comandament del Coronel Josep Ortiz, destacaren en hostilitzar el cordó de setge Borbònic que envoltava Barcelona, la defensa del Convent dels Caputxins del 17 de maig, els atacs a les Bateries d'artilleria situades als convents d'extramurs de Caputxins i de Jesús el 5 d'agost, a la Batalla del 12 al 14 d'agost per recuperar el Baluard de Santa Clara, i finalment a la jornada de l'11 de setembre, els efectius que encara quedaven se situaren al Baluard de Sant Pere i al llarg de les fortificacions per ajudar a la Coronela de la ciutat de Barcelona.

Els primers regiments de Fusellers de Muntanya no reberen cap mena d’uniformitat. Cada fuseller aportava el seu propi vestit i equipament i el coronel els pagava el sou i proporcionava aliment. No fou fins a la Campanya Catalana del 1713-14 que la Junta de Guerra començà a subministrar uniformes a les unitats de Fusellers. Molts dels regiments que operaven al front exterior però, tingueren grans dificultats en rebre tota mena de subministraments i el grau d’uniformitat assolit fou escàs.

Com en el cas dels regiments de línia, la informació de què disposem per reproduir els uniformes prové dels inventaris dels hospitals de sang, ordres de compra de la Junta de Guerra, gravats, exvots, quadres i altres il·lustracions de l’època o bé les descripcions literàries que en van fer contemporanis com Francesc de Castellví.

Als regiments de Fusellers de Muntanya de principis del segle XVIII es podia ser fuseller, cornaire o oficial. Alguns regiments van disposar, a més a més, de partides de fusellers muntats a l’estil dels dragons, però el seu uniforme i equipament no es diferenciava en res del dels seus companys sense muntura.

En intentar uniformar aquestes unitats, es va assignar uns colors i divises regimentals que no acabaren de ser homogènies per les dificultats logístiques, a més que fins i tot canviaren i evolucionaren al llarg de la Guerra.

En el cas dels Regiments Sant Vicenç Ferrer i del Vilar i Ferrer, els colors de fons dels Gambetos anaren del Blau al Marró i el Musc, mentre que el color de la divisa a la bocamàniga sempre va ser el Vermell, tanmateix com les calzes que es mantingueren Blaves i el geleco o camisola Vermell.

Fusellers i caps d'esquadra

L’uniforme i equipament dels fusellers de muntanya –o miquelets- estava perfectament adequat a la missió d’aquest tipus d’unitats: el vestit era còmode i pràctic, els permetia desplaçar-se pel bosc i per camins dolents amb rapidesa. Les armes de foc, en general escopetes (fusells alleugerits i escurçats) i pistoles, també estaven adaptades al tipus de guerra que duien a terme: cops de mà, emboscades...

Els miquelets vestien calces amples, camisa, jupa, gambeto (una mena de casaca amb menys vol de faldilla), mitges i polaines per protegir-les, sabates o espardenyes, barret de tres pics i de vegades barrets d’ala ample. Duien un fusell o escopeta amb pany de miquelet, un parell de pistoles, un ganivet o una baioneta, una bossa de cuir ventral per a la munició, una xarpa per a les pistoles, els queviures en un sarró i una cantimplora. El fet de no dur ni baioneta provocava que aquests combatents temessin especialment la cavalleria enemiga, contra la qual no tenien cap mena de defensa a camp obert.

Cornaire

Els cornaires eren l’equivalent als tabalers dels regiments de línia. Com a únic distintiu –si és que el duien- una dragona a l’espatlla o bé una ploma al barret. A més, és clar, d’un corn (un cargol marí o bé un corn de bòvid).

Per ara desconeixem quines ordres es transmetien i amb quins tocs, però el que sí que sabem és que el so de les nacres no devia presagiar res de bo per als soldats enemics que l’escoltaven...

Oficials
(coronel, tinent coronel, sergent major, capità, tinent)

Com passava als regiments regulars, els oficials dels regiments de fusellers de muntanya vestien roba de millor qualitat que els seus soldats i no s’estaven d'engalonar jupes i gambetos i d’emprar botons de plata si el sou ho permetia. I aquí s’acabaven les similituds, perquè normalment els oficials, a més de l’espasa, també anaven armats amb pistoles i fusells i combatien al costat dels seus homes. Aquest armament era sovint de més qualitat i amb més ornamentació que el dels seus subordinats.

Els oficials dels regiments regulars tenien en poca consideració els seus homònims dels regiments de fusellers de muntanya. A tall d’exemple, el Marquès del Poal, en les seves nombroses cartes, només donava en títol de “Don” als oficials dels regiments de línia...

Selecció de llibres sobre equipament, uniformes i organització de les unitats militars de principis del segle XVIII

· Cataluña armería de los borbones
Ricard Martí
Editorial Salvatella – 2006

· Reales Ordenanzas de Carlos III - 1706
Arxiduc Carles d’Àustria
Document en format pdf, es pot descarregar de la pàgina web polemos

· Memoires d’Artillerie - 1694
Surirey de Saint Rémy

· Armement et équipement de l’infanterie française
J. Marguerand
Les éditions militaires illustrées

· Historia de la infantería española – Entre la ilustración y el romanticismo
Varis autors
Ministerio de Defensa – 1994

· Els exèrcits de Catalunya 1713-14: uniformes, equipaments i organització
Francesc Xavier Hernández, Francesc Riart (il·lustracions)
Francesc Dalmau, Editor – 2007

· Les equipements militaires 1640-1800
Michel Pétard